FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de plantes dicotiledònies, herbes o mates de fulles simples i de flors bilabiades reunides en densos capítols, estesa per Europa i l'Àfrica septentrional, a la qual pertanyen la foixarda, les lluquetes i el senet de pobre. Individu d'aquesta família. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Amfibi anur de la família dels hílids, de cos ovalat i pla, pell llisa i uniforme, i color verd modificable, que viu prop de l'aigua, sovint enfilat als arbres i als arbustos (Hyla meridionalis). reineta europea [o reineta septentrional] Amfibi anur de la família dels hílids, [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Individu d'algun dels pobles de la branca septentrional dels semites que s'establiren a l'antiga Palestina. Israelita . Jueu 1 3 . Llengua semítica parlada pels hebreus. hebreu rabínic Hebreu postbíblic, del Talmud i d'altres textos religiosos dels primers segles de la nostra era. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mamífer artiodàctil remugant del gènere Oryx, de la família dels bòvids, de formes massisses i banyes llargues i primes. Òrix que vivia a l'Àfrica septentrional i occidental i que actualment només viu al Txad (Oryx dammah). òrix beisa Beisa . òrix [...]
