FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Emmenar (algú) a alguna cosa. Tot m'indueix a creure-ho. La va induir al mal. En lòg., inferir per inducció. Produir fenòmens d'inducció (en un conductor elèctric, en un cos magnetitzable). [...]
v tr 1 [emmenar] inducir. La manca de feina el va induir a emigrar, la falta de trabajo le indujo a emigrar. 2 elect inducir. 3 filos [inferir] inducir. [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 menar. A veure si el puc menar a venir amb nosaltres. persuadir. L'he persuadit d'anar-se'n. convèncer fer decidir a(fer quelcom) ensibornar, induir amb raons capcioses o enganyoses. moure a Cp. tocar el botet a algú: induir-lo a dir allò que volia tenir secret, fer cantar algú, íd. 2 [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Induir, arrossegar, (algú) a alguna cosa amb abelliments, promeses, etc. El va seduir l'esperança d'enriquir-se. Aquell seu aire innocent em va seduir: me'n vaig enamorar. No us deixeu seduir per les seves promeses. Induir (algú) a tenir relacions sexuals. Seduir un noi, una dona. [...]