FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. flor de Senyora Maleïda. flor de simi Herba de la família de les orquidàcies, de fulles oblongues i flors en espiga, de color rosa, tacades de púrpura i amb el label dividit en quatre segments linears, que recorden un mico, que creix als prats i en llocs frescals de l'Europa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
sembrats i a les vores de camins (Alopecurus myosuroides). cua de mico Cua de rata e). cua de moltó Herba blenera. cua de rata Herba de la família de les gramínies, amb els nusos inferiors de la tija sovint inflats, en forma de bulb, i la inflorescència en panícula molt [...]
ha un únic nom masculí o femení per designar els individus dels dos sexes de cada espècie. Així, són masculins, per exemple, els noms corc, escarabat, rossinyol, gripau, tauró, cocodril, mico, etc. En canvi, són femenins els noms formiga, sargantana, granota, cadernera, oreneta, sardina, balena, mona [...]
Algunes de les onomatopeies que representen sons d'alguns mamífers són les següents:
acció de grunyir (porc): gronyc, oic, oinc
acció de miolar: marrameu, meu, garrameu, marramau
acció de roncar o esbufegar (gat): arf, rum-rum
acció de grinyolar (gat): uè
acció de cridar el mico: hi, iii [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 quadrumà, nom genèric de tots els simis. antropoide, nom específic de la classe de simis semblants a l'home (ximpanzé, gibó, goril·la, orangutan). mico, simi de cua llarga. mona, simi antropomorf. bugia, bugioto bugiu, mona, esp. petita i cuallarga. Algunes varietats, entre les més conegudes [...]