FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
A l'edat mitjana, edifici o conjunt d'edificis fortificats que servien d'estada al senyor, a la seva cort i al seu estol armat. Castell feudal. Fortalesa 2 . El castell de Montjuïc. Casa senyorívola d'un poble, més gran que les altres. Casa senyorívola situada al cimd'un puig o [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En heràld., moble proveït d'una creu al cim, que representa el globus o pom que portaven a la mà, o sobre la corona, els emperadors, reis, prínceps, etc. Conjunt d'elements, de conceptes o d'éssers que constitueix un tot organitzat i diferenciat de la resta. El món [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
alçària. L'alzina elevava les seves branques per sobre dels arbres que la voltaven. Aquell cim s'eleva molt més que els altres. Construir en honor d'algú. Elevar un monument als herois de la guerra. Elevar un temple a Déu. elevar una perpendicular a una recta en un punt determinat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
pels queixals Aïrar-se, irritar-se granment. Ardor de l'ànima, de les passions, d'una disputa, etc. En el foc de la discussió. Foguera. Fer un foc al cimd'un turó com a senyal. Els focs de Sant Joan. Mitjà que serveix per a encendre alguna cosa, especialment tabac. Tenir [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
de govern. agulla vibradora Vibrador 2. Acabament terminat en punxa. Les agulles d'un cristall. Les agulles d'un edifici. Cim de muntanya molt agut. En una construcció, coberta cònica o piramidal d'un gran pendent. Casteller que, situat dins d'un castell humà i encarat a un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aliment fet de farina pastada amb aigua, generalment fermentada, i cuita al forn, especialment el fet amb farina de blat. Pa d'ordi, de sègol, de barreja. Pa tou, del dia. Pa dur, sec. Pa blanc, morè, negre. Pa integral. Pa de munició. Pa beneït. Sucar pa amb vi. Menjar pa sol [...]
El mot vessant és masculí quan fa referència al coster que uneix el tàlveg i la carena o la base amb el cimd'una muntanya. Per exemple:
El vessant nord de la muntanya és rocallós.
En certs casos, vessant pot ser tant masculí com femení:
Si té el significat de 'aiguavés'. Per exemple:
Van [...]
excursionistes van camí del cim.
Ens avisaran quan vagin de camí cap al jutjat.
D'altra banda, quan es vol indicar que algú recorre un camí es fan servir les expressions fer camí, posar-se en camí, estar en camí, anar de camí, entre moltes altres. Per exemple:
Com que hi volen arribar de dia, els [...]
