FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mamífer rosegador de la família dels arvicòlids, de mida petita, amb el morro arrodonit i la cua curta, que sol tenir costums excavadors. Talpó que viu a la península Ibèrica i a la zona mediterrània de França (Microtus duodecimcostatus). talpó de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
beure a xarrup Beure xuclant el líquid. beure a xerric Beure a galet fent fressa amb la boca. beure amorrat [o beure a morro, o beure a broc d'ampolla] Beure posant els llavis en el punt d'on brolla el líquid. beure d'un alè Beure d'un cop, sense respirar. beure's amb els ulls [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
mamar-se el dit Algú, no ésser tan crèdul, toix, etc., com aparenta. Adquirir des de la infància (un sentiment, una doctrina, etc.). mamar amb la llet un sentiment (o una opinió, etc.) Rebre'l des de petit. Beure a morro. Beure1 1 14. Obtenir (una cosa) i gaudir-ne sense [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
cara, des del front fins al morro. Full o conjunt de fulls en què hi ha inserits una sèrie de noms de persones o de coses, d'adreces o d'altres indicacions. Posar a la llista, incloure en la llista, algú o alguna cosa. La llista de carrers. Sèrie continguda en aquests fulls. La [...]
Gos de talla mitjana, longilini, amb les potes més aviat curtes, el morro allargat, els ulls marrons, les orelles llargues, i el pèl fi, llis i enganxat, utilitzat per a rastrejar. [...]
Gos de talla gran, mitjana o petita, amb el morro més curt que la meitat de la mida del crani, els ulls de color mel o avellana, les orelles rectes i de mida mitjana, i el pèl de color blanc o canyella, utilitzat com a gos de caça. [...]