FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Espai que, segons la teoria de la relativitat, resulta en considerar que les tres coordenades de l'espai ordinari, juntament amb el temps, formen un sol espai de quatre dimensions dotat d'una mètrica adequada, en el qual tenen lloc els esdeveniments de l'Univers. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Element químic no-metàl·lic del grup del nitrogen, groguenc, d'aspecte de cera, d'olor desagradable, fosforescent, fàcilment inflamable, molt tòxic (símbol, P; nombre atòmic, 15; pes atòmic, 30,97). fòsfor blanc [o fòsfor ordinari] Fòsfor 1 . [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que ve abans del temps ordinari. Són més bons els pèsols primerencs que els tardans. Que té lloc a l'inici d'un període. Fase primerenca. Edat primerenca. Obra primerenca. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Impost que pagava la població servil per raó dels béns seents que posseïa. A la baixa edat mitjana, impost reial ordinari global sobre cada localitat, que es dividia entre els veïns. [...]