FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No cobert. Un pati descobert. Un cotxe descobert. Sempre anava amb el cap descobert. Havien d'estar descoberts davant del director. al descobert Sense cobert, sense abric. Vam dormir al descobert. en descobert Sense protecció contra el foc de l'enemic. Combatre en descobert. Lluita en [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part avançada d'un port artificial. Espai a redós de la mar que precedeix l'entrada de certs ports, on les naus poden fondejar i esperar-se per entrar a port o bé per trobar-hi abric quan hi ha tempesta. Port situat prop de l'embocadura d'un riu que és via d'accés a un gran [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer ascendir a un nivell més alt. Apujar el cap, els braços. Apujar-se l'ala del capell. Apujar-se les mànigues. Apujar-se el coll de l'abric. Fer que (un fogó, una estufa, etc.) faci més flama, més calor, etc., que (un so) sigui més fort. Apuja la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar a algú (la capa o qualsevol altre abric que cobreix el dors o l'esquena). Em vaig endossar la capa. Desempallegar-se (de quelcom enutjós) encarregant-ne l'execució, la cura, etc., a un altre. Endossar la feina als altres. Com que no tenia diners per a mantenir-los, me'ls va [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
considera normal i assenyat. És una persona rara: amb la calor que fa encara porta abric i guants. Que fa rabioles, malcriadeses. Quina criatura tan rara: tot ho demana marranejant. No dens. L'atmosfera rara de les grans altures. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Caixa que té una o més cares de vidre, dins la qual es posa un llum a l'abric del vent. Un fanal de gas. Aparell destinat a la il·luminació d'una via pública consistent en una font lluminosa, sovint col·locada en una caixa fixada sobre un pal vertical, o bé a la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Obra de pedra o de fusta, construïda a la vora del mar o d'un riu navegable, que serveix per a facilitar l'embarcament i el desembarcament de persones i de mercaderies i a vegades d'abric a les naus. Andana a les estacions del tren. moll de càrrega i descàrrega Basament elevat sobre [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Insuficiència de la quantitat d'una cosa. Pecar per excés o per defecte. Allò que en una persona o en una cosa no és com ha d'ésser. És una persona plena de defectes. La tafaneria és un gros defecte. Aquest abric té un defecte: és massa llarg. Tenir un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
portes. Posar algú els peus als estreps. Posar la data a una carta. Posar una coma, un punt i coma, un punt. Posar l'abric a un nen. Posar-se l'abric, el capell. Posar la sella a un cavall. Posar les cordes a un violí. Si està dret, posa-ho ajagut. Posar un escrit en francès. Posar un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Abric natural o artificial en una costa o a la riba d'un riu disposat per a servir de recés a les naus i per a les operacions de tràfic, d'armament, o d'embarcament i desembarcament de persones. Port natural, artificial. Port comercial, militar, esportiu. Entrar a port. Ésser a port [...]
