FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Doctrina que propugna la inferioritat d'unes races o ètnies humanes respecte a les altres, en virtut de la qual se'n justifica la discriminació, la segregació social, l'explotació econòmica, etc. Actitud o comportament inspirats en aquesta doctrina. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Corrent en sentit contrari al del corrent principal. Procediment en virtut del qual dos fluids que circulen en sentit contrari bescanvien energia o matèria. a contracorrent Contra corrent. Nedar a contracorrent. Sempre lluita a contracorrent, a favor de causes perdudes. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Repetició amb una altra forma, sovint innecessària, d'un pensament o d'un concepte ja expressat. En lòg., proposició que és vera en virtut de la seva forma, sigui quin sigui el valor de veritat dels elements que la componen. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
virtut de la qual hom té obligació de respondre dels actes propis o d'altri. responsabilitat contractual Responsabilitat civil del deutor que no pot o no vol complir la seva prèvia obligació i que resta compromès a complir-la en virtut d'un contracte. responsabilitat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Demanar imperativament (alguna cosa) en virtut del propi dret, de la pròpia autoritat, de la pròpia força. Exigir un tribut. Exigir una explicació. Fer indispensable. La seva salut exigeix que vagi a passar un mes a fora. Les circumstàncies exigeixen una decisió [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Molla que, en recobrar, en virtut de la seva força elàstica, la forma primitiva, serveix per a donar impulsió a alguna cosa. Allò que dona impulsió a alguna cosa, que incita a actuar. Mitjà de què hom es val per a aconseguir un fi. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Concedir, atribuir en virtut de la pròpia autoritat. Conferir a algú un títol, un dret, un privilegi. Posar de costat (textos) per comparar-los. Conferir dos manuscrits entre ells. [escrit abreujadament cf.] conferiu Expressió que indica que un passatge pot ésser [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
un disbarat però va posseir-se. Conèixer a fons (una matèria, una llengua, un ofici). Posseir un autor la matèria que tracta. Posseir l'anglès. Posseir una virtut, una qualitat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Poder de l'ull de variar la forma de les seves parts per obtenir la visió distinta. L'acomodació de l'ull a les distàncies. Forma de l'assimilació fonètica en virtut de la qual un fonema s'adapta parcialment a les característiques articulatòries i acústiques [...]
