FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
camí arriba a la vora mateix del riu. Hi aniré aquesta tarda mateix. Posposat a un nom, a un pronom, a un adverbi o a una expressió adverbial de lloc, de temps o de mode, indica que no hi ha cap raó especial per a preferir a allò que s'expressa altres alternatives igualment [...]
En català, hi ha diverses fórmules de salutació, com ara bon dia, bona tarda, bon vespre; hola!, ei!, com va?, com anem?, què hi ha?, què dius?, què fem?, etc. Per exemple:
Hola! Tenia hora a les cinc per tallar-me els cabells.
En canvi, la fórmula de salutació bones! no és acceptable en català.
[...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
nació, etc., no precedit d'article, que correspon a bona part del que denota aquest nom. Mig Atenes se n'assabentà. Neva a mig Europa. Fa molts viatges: ha corregut mig Amèrica. A lladre, lladre i mig. a mig A la meitat de. A mig camí de l'escola. Berenarem a mitja tarda. Van arribar a [...]
