FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mineral o substància orgànica que, per la seva bellesa, duresa, durabilitat i raresa, és molt estimat com a pedra preciosa i, un cop tallat i polit, és emprat en joieria. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que excel·leix pel seu poder, alçària, tossa, bellesa, etc. Era un soberg minyó. El gos era alt i soberg. Que es capté altivament, tirànicament. Un amo soberg envers els seus criats. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu al sentiment del bell, especialment en l'art. Disciplina filosòfica que tracta de la bellesa, especialment en l'art, i la sensibilitat, especialment artística. Tècnica que té per objecte d'embellir el cos i, particularment, la pell. [...]
