FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Principalment la mort, un estat d'èxtasi, llevar, emportar-se, arrabassar. Aferrar-se. Arrapa't amb mi, que no cauràs. L'heura s'arrapava a la roca. Esgarrapar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bastó guarnit d'heura i de fulles de parra, atribut del déu Bacus. En bot., panícula amb les rames mitjanes més llargues que les inferiors i les superiors. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de plantes dicotiledònies, de flors en umbel·la i fruit carnós, originàries principalment d'Indomalàisia i de l'Amèrica tropical, a la qual pertany l'heura. Individu d'aquesta família. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Planta del gènere Pelargonium, de la família de les geraniàcies, de fulles sovint orbiculars o anguloses, flors poc o molt zigomorfes i fruit prolongat en bec, originària del sud d'Àfrica i cultivada extensament en jardineria. gerani d'heura Gerani de tiges esteses o [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'abraça amb tothom. abraçar-se a alguna cosa Agafar-s'hi abraçant-la. En Lluís s'abraçà a la soca de la figuera. Envoltar 1 1. L'heura abraça l'om. La mar abraça la terra. Donar-se (a una cosa), acceptar-la, seguir-la. Abraçar una religió, un estat, una [...]
Nom aplicat a diverses espècies americanes del gènere Smilax, de la família de les liliàcies, l'arrel de les quals havia estat molt emprada en la sífilis, la psoriasi i el reumatisme crònic, i també com a sudorípara i, popularment, com a depurativa. Actualment és emprada per a donar sabor a certes [...]
