FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ordre d'ocells no voladors i grans nedadors, que comprèn els pingüins, propis de l'hemisferi sud, els quals s'inclouen en una única família, amb sis gèneres i disset espècies. Individu d'aquest ordre. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de mamífers de l'ordre dels xenartres, insectívors, amb el musell tubular i la llengua vermiforme, que habiten l'Amèrica Central i del Sud, a la qual pertany l'os formiguer. Individu d'aquesta família. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arbre de la família de les fitolacàcies, de soca potent i molt nuosa, tabular, de capçada ampla, fulles grosses i coriàcies, i flors verdoses en raïms penjants, originari de l'Amèrica del Sud, emprat en jardineria (Phytolacca dioica). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Natural del Txad. Relatiu o pertanyent al Txad o als seus habitants. Grup de llengües daiques parlades al nord de Nigèria, al nord del Camerun, al sud del Níger i al sud del Txad. Relatiu o pertanyent al txadià. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família d'amfibis anurs de mida petita i molt acolorits, pròpia de l'Amèrica del Sud, el verí dels quals és usat per a untar les puntes de sageta o els dards emprats en la caça. Individu d'aquesta família. [...]