FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ésser obstacle a l'execució (d'una cosa), fer irrealitzable. Una pedra impedia el pas. Aquesta paret impedeix de veure el mar. No li impedeixi l'entrada. La llei ho impedeix. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tancar el pas (d'un camí, d'un conducte) amb un obstacle. Un vaixell enfonsat obstruïa la boca del port. Càlculs que obstrueixen el conducte biliar. El conducte biliar s'ha obstruït. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tall fet d'un cop amb les tisores. Acció de retallar un escrit, un film. Obstacle en el curs d'un riu format per bigues entrecreuades per aturar la fusta barranquejada pels raiers. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que expressa un obstacle o una dificultat que no impedeix, però, la realització d'allò que expressa l'oració principal. La locució conjuntiva malgrat que té un caràcter concessiu. Això és una oració subordinada concessiva. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que bat, que topa seguidament o a intervals contra un obstacle. Pluja batent. Fulla movible d'una porta, d'una finestra, etc. Baterell. Llistó folrat per una cara, sobre la qual descansen els martellets del piano. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Interrupció en un solc, una cavada, per descuit, per haver trobat un obstacle. Fer llobada. Clapa d'herba que el bestiar deixa sense pasturar. fer llobada Mancar en una reunió, en un lloc, on es té costum d'anar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un vehicle, ésser privat d'anar endavant per raó d'un obstacle que trava el seu moviment. El carro va encallar en aquell fanguissar. El cotxe s'encallava en la sorra. Se m'ha encallat una espina a la gola. Una nau, venir en un indret on no té prou aigua per a surar. Una nau, restar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Impedir, posar obstacle (a alguna cosa). Causar empatx o indigestió (a algú). Aquesta coca m'ha empatxat. Si menges tant t'empatxaràs. Preocupar-se excessivament per alguna cosa, posar-hi massa esment, posar-hi massa cura. No t'empatxis dels afers d'altri. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peix de la família dels equeneids, de cos fusiforme amb una ventosa ovalada sobre el cap, que els permet d'adherir-se al cos de taurons o cetacis (Echeneis naucrates, Remora remora). Obstacle que s'oposa a l'avançament d'alguna cosa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té o posseeix una cosa. Contigu . Que resisteix a qualsevol esforç que tendeix a deformar-lo. Persona que té o posseeix una cosa. Roca o qualsevol altre obstacle on és fàcil que s'enganxin els ormejos de pesca. En heràld., figura humana que aguanta o acompanya un [...]
