Un dels pronoms que substitueixen el complementdirecte és el pronom neutre ho. Aquest pronom es fa servir quan el complementdirecte és un pronom demostratiu neutre (això, açò o allò) o bé una oració subordinada substantiva. Per exemple:
Sempre escriu això i ella ho copia. (ho = això)
Els heu [...]
ella; M'aniria bé (de) quedar a les vuit.
Tampoc no és possible amb verbs d'argumentació (demostrar, mostrar, provar, implicar, comportar, suposar, inferir-se o significar). Per exemple: Ho demostraria comprar el seu llibre.
De + infinitiu: complementdirecteLa preposició de és opcional quan un [...]
En general, el pronom relatiu qui en funció de complementdirecte va introduït perla preposició a:
1. En oracions relatives adjectives (les que tenen un antecedent explícit), el pronom qui sempre va precedit de la preposició a. Per exemple:
El meu germà, a qui tothom ajudava, era considerat un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Allò que cal afegir a una cosa perquè sigui completa. Un bon índex és el complement indispensable d'una obra de consulta. Part que en completa una altra per formar un tot. Concepte retributiu que s'afegeix a les retribucions bàsiques segons la destinació, la [...]
Nadal.
En canvi, en les relatives explicatives, el relatiu el qual només va precedit de la preposició a si hi ha ambigüitat amb el subjecte o bé si és complementdirecte del verb seguir o d'un verb psicològic. En la resta de casos, aquest relatiu no va precedit de la preposició a. Per exemple:
Aquesta [...]
Hi ha verbs que poden portar una oració subordinada substantiva d'infinitiu. Quan aquesta oració d'infinitiu fa de complementdirecte, generalment la preposició de és optativa. Per exemple: Li van aconsellar (de) callar, Els han aconsellat (de) presentar-s'hi demà.
Amb verbs com ara assajar, dir [...]
En general, el pronom relatiu el qual (la qual, els quals, les quals), quan fa la funció de complementdirecte, no va introduït perla preposició a. Ara bé, de vegades, hi pot haver ambigüitat amb el subjecte, i per evitar-la el pronom es pot introduir amb la preposició a. Per exemple:
No ho va [...]
El verb tenir, en sentit general, té diversos significats, un dels quals és, entre altres, el sentit de 'posseir o tenir sota control una cosa o bé una qualitat'. Per exemple:
El seu pare té molts diners.Té la pell molt fina.
Ara bé, la forma tenir-se-les significa 'barallar-se' i duu sempre els [...]