FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que, en una sèrie, en té cinquanta-nou davant seu, el que fa seixanta. Que és una de les seixanta parts iguals en què es divideix una quantitat o un tot. El minut és la seixantena part d'1 hora. Un seixantè, 1/60. Quinze seixantens, 15/60. Els ordinals i fraccionaris [...]
Quan hi ha contacte entre una preposició àtona i una de tònica, generalment es mantenen les dues preposicions. Per exemple:
En aquesta bicicleta hi poden pujar persones de fins a noranta quilos.
No ens van sorprendre perquè els vam veure arribar de dins estant.
Això no obstant, en alguns casos [...]
La combinació formada pels pronoms els i hi pot aparèixer en els casos següents:
1. Quan el pronom els substitueix un complement directe masculí plural i coincideix amb el pronom de complement indirecte li, aquest pronom li es transforma en hi i s'obté la combinació els hi. Per exemple:
El nen [...]
De vegades dins d'una oració es pot desplaçar un element respecte del lloc que ocupa habitualment, tenint en compte que en català primer sol anar el subjecte, després el verb i a continuació els complements del verb. Segons la naturalesa d'aquest element desplaçat, caldrà reprendre'l o no amb un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a l'arqueà. Eó i eonotema corresponent a la part més antiga del precambrià, amb una edat absoluta anterior als 2.500 i 2.600 milions d'anys, el qual engloba les roques més antigues trobades a la Terra, que atenyen edats fins a 3.800 milions d'anys, i [...]