FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
lletra grega Σ, sigma, que hom empra per a simplificar la notació additiva. signe lingüístic Associació d'un concepte significatiu, o significat, i d'una imatge acústica, o significant. Divisió de les dotze que constitueixen el zodíac, que són, de ponent [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
durant la nit, els qui s'apropen al lloc de guàrdia. Personificació del sagrat que, d'alguna manera, sobretot en les religions monoteistes, correspon al concepte de Déu. Sobrenom donat en el segle xvii als puritans anglesos més intransigents. Usat com a ponderatiu. Vam estar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
prestació personal per a nodrir les institucions militars. Fer el servei. servei civil Sistema de prestació personal en alguna de les activitats incloses en el concepte general de servei social, que és l'alternativa al servei militar obligatori. servei militar Servei 3 5. En alguns estats [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
informació en un ordinador. Circuit per on s'introdueix el senyal en un aparell electrònic. Concepte a partir del qual es pot localitzar una informació bibliogràfica. En un diccionari, mot o locució que encapçala les diverses informacions que s'hi refereixen. Primera part d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
abstracte Nom que designa un concepte no material obtingut per abstracció mental. nom adjectiu Adjectiu 2. nom apel·latiu Nom comú. nom col·lectiu Nom que designa amb la forma singular una pluralitat d'individus. nom comptable Nom que designa una entitat comptable, el qual [...]
Per fer la partició d'una paraula a final de ratlla cal tenir en compte les síl·labes. Per exemple, la paraula concepte té tres síl·labes: con-cep-te. És per això que a final de ratlla no es poden separar mai les vocals d'un diftong o d'un triftong:
fei-na
mou-re
ai-gua
io-de
quo-ta
guai-ta [...]
testaferro persona interposada prestanoms En català, el terme testaferro designa la persona que en un acte jurídic simula actuar en nom propi, però que hi intervé per encàrrec i en benefici d'una altra. Per designar aquest concepte també es poden fer servir, secundàriament, els termes persona [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
obra capaç de distingir-se de la resta per les seves característiques, com ara els fonaments, la coberta, els sostres. unitat d'obra Concepte unitari, dins d'una obra o una construcció descomposta en parts, a efectes d'amidament i de valoració. unitat de veïnatge [o [...]
El terme ocupabilitat designa la probabilitat d'un treballador de trobar un lloc de treball o de conservar el que ja té. Es tracta d'un terme normalitzat pel Consell Supervisor del TERMCAT.
La forma empleabilitat no és adequada per referir-se a aquest concepte, perquè malgrat que el diccionari [...]
nena que viatjava sola.
Hi ha altres maneres de designar aquest mateix concepte, com ara assistent de vol, assistent de congressos, auxiliar de vol, etc. Per exemple:
Una assistent de vol de la companyia es va fer càrrec de la nena que viatjava sola.
[...]