La segona persona del plural de l'imperatiu del verb venir és veniu. En canvi, la forma vingueu correspon a la segona persona del plural del present de subjuntiu. Per exemple:
Veniu quan vulgueu (i no Vingueu quan vulgueu).
Ara bé, cal tenir en compte que en contextos negatius es fa servir [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no desitja res més del que té, res més de part d'algú o d'alguna cosa, satisfet. Estarà molt contenta amb aquest informe: no li cal res més. Per molt que feu per ell, mai no estarà content. Tu et creus que hi guanyarem: ja estaria jo content que no hi [...]
sentit de l'oïda. Per exemple:
Nocal que li parlis perquè no hi sent (i noNocal que li parlis perquè no sent).
Només hi sento de l'orella esquerra (i no Només sento de l'orella esquerra).
[...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
dimensió). La torre mesura trenta metres del cim a la base. Apreciar (quelcom) en el seu valor. Nocal mesurar els seus mèrits pels seus èxits. Conformar a una mesura determinada, moderar. Cal que mesuris bé les teves paraules. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No conscient. Després de l'accident va estar dues hores inconscient. Reaccions inconscients. Part de l'estructura de la personalitat arrelada sota el llindar de la consciència, que influeix sobre el comportament. Que actua d'una manera imprudent i irreflexiva. Cal ser molt [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Discurs en què es fa una enumeració dels càrrecs que pesen sobre l'acusat. Enumeració de totes les coses que cal reprotxar a algú. Provisió del jutge d'instrucció per citar un presumpte culpable d'un delicte o perquè hom cerqui i capturi una persona [...]
L'adjectiu que té com a significat 'de fora, extern' és forà, forana, i no forani, forània. Així, cal dir:
Van buscar sortida a mercats forans.
En el certamen hi va haver moltes poetesses foranes.
[...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
aclarint-ne la pasta. Tenir en compte fins el més petit detall (en un afer). No deixar escapar res en la recerca (d'una cosa). Procurar la major exactitud en la fixació (d'un valor). Nocal que ho aprimis tant: no ve d'un duro. [...]
La segona persona del singular de l'imperatiu del verb intervenir és intervén. En els parlars valencians, també hi ha la forma intervín.
La segona persona del plural de l'imperatiu del verb intervenir és interveniu.
Ara bé, cal tenir en compte que en contextos negatius es fa servir la forma [...]