FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té desgràcia o mala sort. He estat desgraciat en aquesta empresa. És un home desgraciat en el joc. Una empresa desgraciada. Un cas desgraciat. Que pateix una desgràcia o desgràcies. Desgraciat de l'home que no creu en res. Cal socórrer els desgraciats, els [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Imitar més o menys bé (algú o quelcom d'un altre). Estrafà molt bé la veu del seu germà. Estrafeia la figura de la seva cosina. Imitar (alguna cosa). Estrafer el cant de la perdiu. Canviar (quelcom d'un mateix) amb un fi determinat. Perquè no et coneguin, cal [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
de panellets. Érem tres a despatxar i no podíem donar l'abast. Servir (un client) en un establiment públic, atendre'l. Que ja us despatxen? Manquen molts clients per despatxar. Acabar (un afer). És un assumpte que em cal despatxar aviat. Expedir 1 2. On despatxen les [...]
Per expressar una ordre, donar instruccions o fer una recomanació cal fer servir l'imperatiu i no pas l'infinitiu. Per exemple: Premeu el botó (i no Prémer el botó). Així, per adreçar-se a destinataris desconeguts en contextos formals o públics, com ara rètols, avisos, manuals d'instruccions, etc [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Excusar 3 2. Cal perdonar-li aquests petits defectes. Perdoneu-me la llibertat que em prenc. Perdoneu que us interrompi. Perdoneu: això no és veritat! Absoldre (algú) del càstig, de les conseqüències d'un crim, d'una falta. El perdono del dany que m'ha fet. Perdoneu-me: no [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estar atent al que pot o ha de fer (algú o alguna cosa). És un home que cal vigilar. Vigilar un pres perquè no s'escapi. Estar atent (a un comportament). Vigilar les accions d'algú. Vigilar que es compleixin les ordres. Estar atent al que pot ocórrer (en un lloc), [...]
Per expressar que una cosa és evident, certa, o que hi estem d'acord, en català es poden fer servir les expressions següents, segons el context: per descomptat, és clar, ja ho crec, naturalment, evidentment, sens dubte, nocal dir-ho, i tant!, i tant que sí!, com sempre. Per exemple:
?Vindràs [...]
La conjunció o serveix per expressar una alternativa o contraposició. Per exemple: Escriu al president o al secretari.
En català, aquesta conjunció no s'ha de convertir mai en una u quan va davant d'una paraula que comença amb el so de o o u.
Per tant, cal dir dona o home i no dona u home [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Línia segons la qual cal fer una alineació. Encara no han marcat el nou alineament del carrer. Operació de política econòmica per la qual un estat adopta mesures paral·leles a les preses per d'altres estats o a les decidides per organismes econòmics internacionals [...]