FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de tocar o entrar en contacte amb algú o alguna cosa. El toc d'aquella mà freda sobre el seu front. Assaig fet amb la pedra de toc. Manera com un cos, en tocar-lo, afecta el sentit del tacte. Aquesta tela té bon toc, té mal toc. Cop de pinzell, de burí, etc., que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Apartar-se del camí recte o més curt que va d'un punt a un altre, fer volta. Aneu a voltar pel camí de dalt. El camí volta per dalt del bosc. Per ací no podràs passar; volta pel carreró i podràs entrar per la porta del darrere. Girar 1. La Terra volta a l [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. El concepte de músic comprèn no solament els compositors sinó també els executants. Fer entrar en un tot, en un conjunt. He comprès en aquest compte els crèdits vells i els nous. Els condemnats per delictes comuns no han estat compresos en l'amnistia. Aquesta [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer entrar a cops de martell (un clau) dins un cos sòlid. Clavar un clau a la paret. clavar a algú un clau al cor Causar-li una gran aflicció. Introduir (un objecte punxegut) en un altre. Clavar una agulla a la roba. Clavar el punyal al pit. clavar l'ungla Acanar 2 [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
religiosa. Fornícula que conté la imatge d'un sant. capella ardent Cambra il·luminada i guarnida on és exposat el cadàver d'una persona. Cambra on els condemnats a mort són cridats a fer les pràctiques religioses abans del suplici. Ser posat en capella. Entrar en capella [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, però reunides en espigues evidents. Línia de confluència dels pèls que tenen diferent sentit. Part terminal d'un objecte aprimada perquè encaixi en el buit practicat en un altre objecte. Petita tija de ferro, de fusta, etc., destinada a entrar a encaix en un forat. Peça [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
vagó ha sortit de la via. La porta ha sortit de polleguera. Sortir un riu de mare. Sortir d'una malaltia. Sortir de dubtes. Sortir de la qüestió. Sortir d'una dificultat. entrar per una orella i sortir per l'altra V. entrar. Allò que estava ocult, aparèixer, manifestar-se [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
se m'hi ha posat. Bufar el foc amb una manxa. Fer entrar aire (en la pasta de vidre) per obtenir-ne una forma determinada. L'artesà bufa el vidre i fa peces úniques. bufar una peça En el joc de dames, prendre al contrari una peça amb què havia de matar i no ho ha fet [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
corresponent a un mes en un treball pagat per mesos. començar per alguna cosa Fer-la en primer lloc. Començaren per despullar-lo. Constituir la primera part o començament (d'una cosa). El mot que comença la frase. La casa que comença el carrer. Una cosa, entrar en la seva primera part [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
que té a prop. Propagar 2 2. El foc es comunicà a les cases del costat. Entrar en relació, en comerç d'idees, d'interessos, etc., amb algú. Encara que estiguem lluny l'un de l'altre, comunicarem per telèfon. No li és permès de comunicar-se sinó amb l [...]
