FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Filet de metall, os o corda, dels que van fixats transversalment al mànec d'alguns instruments de corda, contra els quals els dits de l'executant premen les cordes en tocar l'instrument. de trast en trast De distància a distància, de temps en temps. Lloc destinat a una categoria de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer pujar enlaire (alguna cosa) estirant la corda de la qual penja. Hissar una vela. Hissar bandera. Em vaig lligar a la corda i em vaig hissar jo mateix. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Corda, cadena, que penja fixada pels seus dos caps a una biga, a un travesser, etc., a la qual hom afegeix sovint un seient, a propòsit per a gronxar-s'hi. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Petit estri de vori, de banya, de metall o d'altres materials, amb què es polsen les cordes d'alguns instruments de corda, com ara la guitarra, el llaüt, etc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Enrotllar (al voltant d'un pal, d'un rem, etc.), una corda, un cordill, etc., formant diferents espires i de manera que en tapi un tros a tall de faixa. [...]
