FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cop donat amb una corda. Conjunt de coses penjades o subjectades amb una corda. Traca penjada de banda a banda d'una plaça o d'un carrer. La cordada és el plat fort de les festes majors. Conjunt de persones o d'animals lligats a una corda. Una cordada de presos. Menava una cordada de muls [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tros de corda o tira de cuir que forma part d'unes xurriaques, fixada a un dels caps de la vara o al mànec. Corda que es passa per damunt dels àrguens, per subjectar la càrrega, especialment palla, que s'hi tragina. Corda que uneix l'armadura dels suros d'un sardinal amb el bornoi. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lligar (un ham) a un braçolí o pèl de cuca, unir (el ruixó) a la corda, (l'àncora) a la cadena, etc. Envergar (una vela), i preparar-la per a ésser hissada. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Galleda, ordinàriament feta de dogues amb cèrcols de ferro i proveïda d'una ansa de corda, emprada en les embarcacions per a pouar aigua de mar per a la neteja i altres usos. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ormeig de pesca que consisteix en una xarxa de forma circular guarnida de ploms en tot el seu perímetre i proveïda, al centre, d'una corda, que serveix per a tancar-lo i cobrar-lo. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que fa anar una serra de vogir. Barra de fusta forta que serveix de palanca aplicant-la, mitjançant una corda, regularment a cada extrem del plegador en enrotllar-hi un ordit fet a mà. [...]
