FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Branca de la psicologia caracteritzada per l'intent d'elaborar una teoria del coneixement del fet psiquiàtric a partir de l'observació dels fenòmens patològics del psiquisme. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar solemnement en possessió d'un feu, d'una dignitat. Posar en possessió d'un poder, d'una autoritat. Envoltar amb un intent hostil (una plaça forta, una fortalesa, etc.). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tornar a formar. Restituir (un orde religiós) a la seva forma o disciplina primitiva. Fer modificacions (en alguna cosa) donant-li una nova forma, disposició, condició, especialment amb l'intent de millorar-la. Reformar els estatuts d'una societat. Reformar algú la seva conducta [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Veu o modisme incorporat a una llengua d'un poble invasor o colonitzador i provinent de la llengua indígena del lloc ocupat. Revitalització cultural que implica un intent conscient i organitzat per part dels membres d'una societat de ressuscitar o perpetuar determinats aspectes [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, molts d'afanys, d'arribar a reunir aquesta suma. Em costa molt d'aprendre de comptes. costar Déu i ajuda Costar molt i molt. Costa Déu i ajuda dissuadir-lo del seu intent. costar la vida Causar la mort. Aquesta imprudència li costarà la vida. La revolta va costar moltes vides. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
translació. El cotxe anava tan ple, la pujada era tan forta, que els cavalls no podien arrencar. Va aconseguir que el tractor arrenqués al primer intent. Fer que (un vehicle) arrenqui. Arrenca el cotxe que fem tard. Tenir el seu origen en alguna cosa. Les branques arrenquen del tronc. Vuit carrers que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
àvidament. menjar-se la partida Endevinar un intent. menjar-se les ungles Rosegar-se-les. Consumir, fer desaparèixer. Aquesta cuina menja molt carbó. Menjar un afer molt diner. Aquesta despesa se'm menjaria la setmanada. S'ha menjat l'herència del seu pare. El mal se li menja la carn [...]