v tr 1 doblar, plegar. Doblegar un full pel mig, doblar una hoja por la mitad. Doblegar un tovalló, doblar una servilleta. 2 doblar, torcer. Doblegar un filferro, doblar un alambre. 3 doblar. Doblegar el genoll, doblar la rodilla. 4 [fer anar acotat] encorvar. Els anys el van doblegant, los años [...]
v tr 1 [abatre] doblar, dejar encogido (o baldado). Li ventà un cop que l'arraulí, le arreó un golpe que lo dobló. v pron 2 [arronsar-se] acurrucarse, encogerse, hacerse un ovillo. Arraulir-se de fred, acurrucarse de frío. 3 [ajupir-se] encogerse, agacharse. [...]
f 1 [nuca] clatell m, bescoll m. 2 bajar (o doblar) la cerviz fig abaixar (o acotar) el cap, doblegar l'esquena. 3 levantar la cerviz fig alçar (o aixecar) el cap. 4 ser de dura cerviz fig tenir el cap dur. [...]
v tr 1 [doblar con peso] aclaparar, afeixugar. 2 fig aclaparar, afeixugar. Le agobian las adversidades, l'aclaparen les adversitats. 3 fig [confundir] desconcertar, confondre, avergonyir. Me agobian con tantas atenciones, em desconcerten amb tantes atencions. 4 fig [abrumar] carregar, cansar [...]