FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aptesa a fer instintivament, maquinalment, alguna cosa. Caminar d'esma. No tenia ni esma de menjar. Després de la notícia, no va tenir ni esma de parlar. perdre l'esma Perdre la facultat de l'orientació, de saber per on es va o què es fa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer perdre el color (a alguna cosa). Descolorir, el sol o l'acció de la llum, un cortinatge. Descolorir una substància per procediments químics. Descolorir un teixit. Una cosa, perdre el seu color. Aquesta roba s'ha descolorit amb el sol. Amb la febre, els llavis es descoloreixen. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer perdre el bon estat (d'una cosa, especialment d'una roba) posant-la com si hagués estat amanyogada. No t'asseguis sobre l'abric, que l'emmatxucaries. Una cosa, especialment la roba, perdre el bon estat com si hagués estat amanyogada. Aquest teixit tan delicat s'emmatxuca de seguida. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tenir cura (d'una cosa) impedint que sigui alterada o destruïda. Conservar els ous, la fruita. L'oli i la sal conserven molt la vianda. Mirem de conservar la salut. Conserva bé la vista, aquest vell. Conservar i preservar el fons d'un arxiu. No perdre's, escapar a les causes d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer perdre la posició vertical (a una paret, a una façana, a un objecte dret, etc.). Una paret, una façana, un objecte dret, etc., perdre la posició vertical. L'espantall es desplomà amb un terrabastall de canyes. Caure a plom. Unes roques grosses amenacen de desplomar-se [...]
