FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer que (algú, alguna bèstia) perdi el camí. La boira va esgarriar alguns dels membres de l'excursió. Perdre el camí, perdre's separant-se de la colla, del ramat, etc., de què formava part. En entrar al bosc es va esgarriar. Se li han esgarriat dues ovelles del ramat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llevar (a algú) la il·lusió o les il·lusions. Això el va desil·lusionar. Perdre la il·lusió o les il·lusions. La gent es desil·lusionà de la proposta. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer perdre (a alguna cosa) la polarització. Rebaixar el potencial elèctric addicional (d'una pila o d'una bateria) per sobre del seu valor reversible. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer esdevenir fatu, envanir en alt grau. El nomenament de director el va infatuar. Esdevenir fatu. Cal saber perdre sense rancor i guanyar sense infatuar-se. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que permet la transmissió simultània, per un mateix circuit o canal, d'un nombre elevat de missatges, sense perdre la identitat de cadascun d'ells. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Extenuar, fer que hom s'esllangueixi. El dolor marfonia el pare del noi mort. Perdre les forces, el vigor, esllanguir-se. Em marfonc aquí sense amics. [...]
