FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Unió, entre dues o més persones, que resulta d'una manera comuna de sentir, de pensar, d'obrar. Viuen tots en perfecte acord. El bon acord entre parents. Pacte pel qual cessen desavinences, dissentiments, discrepàncies. Les dues parts no pogueren venir a un acord. L'acord de les [...]
Acord a què arriben la víctima d'una acció penal, l'infractor i, si escau, altres membres de la comunitat afectats pel fet delictiu després de participar en un procés restauratiu. [...]
Hi ha verbs o locucions verbals que regeixen habitualment la preposició amb, com ara conformar-se, comptar, avenir-se, estar d'acord o trobar-se. Per exemple:
Està d'acord amb el preu del pis.
No m'he trobat mai amb la cartera buida.
Ara bé, quan aquests verbs es troben davant d'un infinitiu, en [...]
Declaració escrita o verbal per la qual dues o més parts manifesten la seva conformitat a l'hora d'assumir unes obligacions i uns drets amb un objectiu comú. [...]