FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
El líquid, la sal, la farina, la sorra, etc., contingut en un recipient, sortir-ne. D'on vessa, per on vessa, aquesta aigua? Un recipient, deixar escapar el líquid, la substància pulverulenta, etc., que conté. Aquest càntir vessa: deu tenir una esquerda. El safareig vessa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Això li augmentarà encara la febre. Una quantitat, un nombre, esdevenir més gran. El preu de la farina ha augmentat. La intensitat de la febre augmenta. augmentar la temperatura d'un cos Un cos, escalfar-se. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'efecte eficaç d'una acció física. Abast d'una interacció. L'abast d'una emissora, d'un sonar, d'una antena. Distància horitzontal entre el punt de llançament i el de caiguda d'un projectil. L'abast d'un canó. Abastament 2 . donar abast Una provisió de farina, oli [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'altre. tornar la pilota Donar resposta escaient a una escomesa, una paraula ofensiva, etc. Bala de pedra, de plom, etc., amb què es carregaven els canons, els arcabussos, els mosquets i altres armes de foc antigues. Massa de pa ratllat, carn capolada, ou batut, farina, etc., que se sol [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Víctima oferta en sacrifici a la divinitat. Tros prim de pa àzim que el sacerdot consagra i ofereix en la celebració de la missa. Full molt prim d'una massa de farina i aigua cuita en motlle, que, dividida en trossets rodons o bé quadrats, servia per a enganxar cobertes de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Allò que hom menja per nodrir-se. Fa un quart que som a taula i encara no ens han portat el menjar. Portar el menjar als porcs, als conills. menjar blanc Crema feta amb llet, farina d'ametlles o d'arròs, midó i sucre, aromatitzada amb pell de llimona i canyella. menjar de farda [...]
pasta alimentària pasta alimentosa
La forma catalana pasta alimentària designa el producte obtingut per dessecació d'una massa no fermentada feta amb farina, sèmola de blat dur o de candial i aigua, que s'emmotlla mecànicament segons formes diverses. Com a terme secundari es pot fer servir la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Pasta de forma semblant a una cresta de gall elaborada amb farina, ous, mantega i aigua, farcida i fregida. cresta de gall Planta anual de la família de les amarantàcies, d'inflorescències purpúries, més rarament blanquinoses o grogues, que fan com una mena de cresta ondulada [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Una veu prima. Un son molt prim. Prim de salut. Prim de butxaca. Anar prim de butxaca. anar de prim [o venir de prim] Faltar poc (que no s'esdevingui una cosa). Primer2 1. A prim son. Primer segó que surt de la farina. Escull o roca que té la superfície a flor d'aigua. Parts [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aliment fet de farina pastada amb aigua, generalment fermentada, i cuita al forn, especialment el fet amb farina de blat. Pa d'ordi, de sègol, de barreja. Pa tou, del dia. Pa dur, sec. Pa blanc, morè, negre. Pa integral. Pa de munició. Pa beneït. Sucar pa amb vi. Menjar pa sol [...]
