FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tros de préssec o d'albercoc assecat a l'aire i al sol. Peça llarguera i molt prima de pasta de farina fregida amb ou i llard o amb llet i oli, que se sol menjar amb sucre o amb mel, pròpia d'alguns indrets de les Balears. Bolet comestible del grup dels basidiomicets, de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
orgàniques esponjant el terreny. cuc intestinal Helmint paràsit del tub intestinal de les persones i alguns animals. Aquest noi té cucs intestinals. Un remei contra els cucs intestinals. cuc solitari Tènia 1 2. tenir cucs Estar espantat. Larva de certs insectes. Cuc de la farina [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Una capa de guix, de pintura, de vernís. Donar tres capes de pintura a una paret. Peus de porc revestits d'una capa de farina, ous batuts i sucre. Capa o tel que fa el vi, la llet. Donar tres capes a una paret. Extensió laminar d'una substància o d'un teixit, d'un gruix gairebé [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tornar al seu lloc o estat natural, especialment en medicina. Reduir una dislocació, una luxació, una fractura. Portar a un cert estat o condició (una substància) molent-la, batent-la, etc. Reduir el gra a farina. Reduir a pols una substància. Reduir una cosa a cendra [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Planta del gènere Triticum, de la família de les gramínies, de tija erecta, fulles linears, amb espiguetes que tenen de dues a cinc flors, només una o dues de fèrtils, formant una espiga terminal densa i fruit en cariopsi, el gra, conreada per a farina i per a la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
bescuits s'han de cobrir amb un bany de sucre. Ha cobert la carn amb una pasta feta d'ous, farina i pa ratllat. El cotxe m'ha cobert de fang. Havien cobert la taula de menges exquisides. Li agradava cobrir-se de joies. Va cobrir la noia de besos i de carícies. Tothom cobria el poeta d'elogis [...]
La forma general per denominar la massa de forma més o menys rodona, feta de pasta de farina ben batuda a la qual poden incorporar-se altres substàncies reduïdes a pasta, com bacallà, cervell, patates, etc., i fregida amb oli o llard és bunyol.
En alguns parlars, també hi ha la forma [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
sobre la fusta dels planifolis (Hypholoma sublateritium). bolet de pila Gírgola de bruc. bolet de poll [o bolet de polla, o bolet de pollanc] Pollancró 1. bolet de porc Camperol 3. bolet de roc Bolet de l'ordre de les pluteals, de peu blanc, làmines rosades i olor de farina [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. La flor de la farina. Aquestes maduixes són la flor. la flor i nata Flor 4 1. La flor i nata dels nostres escriptors. Producte d'alteració o de sublimació de diversos minerals que formen una eflorescència o una crosta. Flor d'antimoni. flor de sofre Pólvores [...]
brioixeria pastisseria pastes El terme castellà bollería correspon en català a brioixeria i fa referència al conjunt de productes de fleca i de pastisseria compostos per una pasta de farina fermentada, cuita al forn o fregida, que incorporen greixos o olis i, optativament, ous, llet i altres [...]
