FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Naturalesa divina, ésser diví. La divinitat de Jesucrist. Retre un culte a la divinitat. Ésser considerat com a diví. Les divinitats de l'Olimp. divinitat tòpica Divinitat local. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ministeri dels dos establerts per al culte litúrgic, que pot ésser confiat als seglars, i que confereix la funció de servir a l'altar. El quart dels ordes menors. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Considerar com déu, divinitzar. Els pobles de l'antiguitat deïficaven llurs defensors. Fer (algú o alguna cosa) l'objecte d'un culte. Els antics deïficaven les forces de la naturalesa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lloc d'una sinagoga destinat a guardar-hi els documents i llibres sagrats i els objectes de culte fora d'ús en espera d'enterrar-los en terra sagrada. La guenizà del Caire. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Edifici consagrat al culte públic d'una divinitat. El temple de Júpiter. El temple de Jerusalem. La santedat del temple, de l'església. El temple de la ciència, de la justícia. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Grup de tres persones o coses estretament unides, especialment grup de tres divinitats que són objecte d'un mateix culte. La tríada capitolina. Conjunt dels tres símptomes principals que caracteritzen una malaltia. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Edifici o lloc de reunió consagrat al culte jueu, sovint també centre d'estudis i cultural de la comunitat. Comunitat jueva que estava formada pels fidels d'una població o barri. Comunitat jueva. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fragment extret de certes obres literàries, especialment del Nou Testament, amb vista al seu estudi. Fragment o unitat literària, especialment de la Bíblia. Breu secció de la Bíblia que hom llegeix en el culte. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vestidura blanca de lli, amb mànigues molt amples, llarga aproximadament fins a la cintura, que es posaven els capellans sobre la sotana en les processons, en els enterraments i en altres serveis del culte. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Càrrec de lector. Ministeri dels dos establerts per al culte litúrgic, que pot ésser confiat als seglars, i que confereix la funció de llegir textos bíblics, llevat de l'Evangeli. El segon dels ordes menors. [...]
