Resultats de la cerca frase exacta: 440

121. argentínids
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de peixos osteïctis, de cos allargat, de color argentí, ulls grossos, boca petita no estesa més enllà del marge anterior dels ulls, aleta dorsal curta i sense radis espinosos, situada sobre la part central del dors o més enrere, normalment amb una segona aleta [...]
122. salpa
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peix de la família dels espàrids, de cos oblong un poc comprimit, de 20 a 30 centímetres de llargada, amb el dors gris blavós, els costats blanquinosos amb 10 o 11 línies de color groc daurat, que viu arran de la costa i és herbívor (Sarpa salpa). Animal urocordat [...]
123. seitó
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peix de la família dels engràulids, de 20 centímetres de llargada màxima, de dors blau verdós, costats i ventre argentats, amb el musell prominent i la boca molt grossa situada a la part inferior, escates fines i molt caduques, una sola aleta dorsal en posició central [...]
124. llobarro
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peix de la família dels serrànids, de cos fusiforme, que pot atènyer els 100 centímetres de llargada, amb el dors de color gris plom i el ventre blanc argentat, amb una taca negrosa sobre la part posterior de l'opercle, de cap i boca grossos, amb forts maxil·lars, d [...]
125. marraix
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peix condricti de la família dels làmnids, de cos fusiforme i robust, d'uns 250 centímetres de llargada, de dors gris blavós i ventre blanc, amb les dents proveïdes d'una cúspide central molt aguda i una petita cúspide accessòria a cada costat, amb dues [...]
126. solraig
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peix de la família dels làmnids, de cos allargat, fusiforme i musculós, que pot atènyer 4 metres de llargada, amb el dors blavós i el ventre clar, les dents triangulars, estretes, molt agudes i de vores llises, amb una carena molt llarga sobre el peduncle caudal, i dues [...]
127. oreneta
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ocell de la família dels hirundínids, d'uns 15 centímetres de llarg, de plomatge negre blavós al dors, blanc trencat al pit i castany a la cara i la gola, d'ales punxegudes i cua llarga i bifurcada, que nia a les masies i arriba als nostres climes pel març i n'emigra al [...]
128. busqueta
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ocell de la família dels muscicàpids, d'uns 13 centímetres de llargada i plomatge verdós al dors i blanc o groguenc a la resta, que viu preferentment en bardisses (Hippolais polyglotta). busqueta grossa Ocell de la família dels muscicàpids, rar a les nostres contrades [...]
129. donzella
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peix de la família dels làbrids, de cos allargat, de 10 a 25 centímetres de llargada, les femelles de color bru vermellós amb dues línies blanquinoses sobre els costats, els mascles amb el dors bru verdós o blavenc, i els costats amb una vistosa banda longitudinal [...]
130. lletxa
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peix de la família dels caràngids, de cos comprimit, relativament alt i lleugerament ovalat, que pot atènyer els 90 centímetres de llargada, amb el dors de color gris verdós delimitat per una línia ondulada que el separa del blanc argentat del ventre, amb la primera [...]
Pàgines  13 / 44 
<< Anterior  Pàgina  8  9  10  11  12  13  14  15  16  17  18  Següent >>