FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Extensió d'una veu o d'un instrument, part de l'escala musical que recorre des de la nota més greu a la més aguda. El diapasó del clarinet té cinc o sis notes més que el de la flauta. posar-se al diapasó d'algú Conformar-se a la seva manera de veure, de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Planta de la família de les gramínies, amb la gorja de la beina foliar prolongada en dues llargues aurícules falciformes, que s'encreuen entre elles, i espiga densa, amb quatre o sis rengles d'espiguetes, generalment amb arestes llargues, conreada per a farratge i per a la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peix de la família dels caràngids, de cos molt comprimit, que no sol superar els 35 centímetres de llargada, amb l'esquena de color gris blavós i els costats argentats, on hi ha de tres a sis taques negroses allargades verticalment (Trachinotus ovatus). [...]
Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de sí, sís i si, sis.
S'escriu sí, sís en els casos següents:
quan és un adverbi d'afirmació: Diu que sí [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sis vegades deu, cinquanta-nou més un. L'hora té seixanta minuts. Nombre natural que segueix el cinquanta-nou, 60. Trenta i trenta fan seixanta. El que fa seixanta en una sèrie numerada. La pàgina 60. Viu al 60 del carrer Major. Xifra que correspon al nombre seixanta. Que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
compliments, al llenguatge, a l'estil, a les frases, etc., corrents, col·loquials. Dissenyat per a admetre entre sis i nou passatgers, a més de l'equipatge, s'aplica a un vehicle. Brec2 1. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Herba de la família de les amaril·lidàcies, bulbosa, de fulles totes basals, cintiformes i planes, flors en petita umbel·la, mig penjants, amb sis pètals blancs i una corona groga al mig, en forma de cèrcol acampanat, i fruit en càpsula, que floreix en ple hivern [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona jove, especialment no arribada a la pubertat. Dos nois el van acompanyar fins al teatre. Té una noieta de sis anys. Nen, nena. La Rosa ha parit un noi. Què ha tingut? Noi o noia? Persona jove, especialment en edat de casar-se. Van acabar la carrera més noies que nois [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Grup de persones dels que alternen en l'execució d'un treball. La primera tanda treballa de les sis a les nou; la segona, de les nou a les dotze. En una sèrie de coses, d'accions, etc., que alternen, que se succeeixen, el moment d'acomplir cadascuna. Arribar a algú la seva tanda [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fruit comestible del taronger, globulós o una mica ovoide, de pela llisa o poc gravada i de color groc més o menys vermellós per fora, blanca i esponjosa per dins, i de polpa que té de sis a dotze grills, sucosa, dolça o agredolça. taronja agra Fruit del taronger agre [...]
