FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Passar de nou (per un lloc). Les tropes, en llur reculada, hagueren de repassar el riu. Repassar un camí. Tornar a examinar, estudiar, manipular, etc., (alguna cosa), per veure si hi manca alguna cosa, corregir-ne les imperfeccions, acabar-la d'aprendre, completar una primera [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar, pegar, clavar, llançar, posar, col·locar, ficar, etc. Fotre una puntada de peu, una empenta. Et fotré una plantofada que et tombaré. Li va fotre un tret al cap. Fot-ho a l'armari, que no ho vull veure més. fotre a mar [o fotre al rec, o fotre a la bassa, o fotre a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Veure presentar-se a la fi (allò que cercàvem). Ja el pots cercar que no el trobaràs pas. El barret? El trobareu allà mateix on l'heu deixat. Vol vendre's la casa, però no troba comprador. No troba ningú que li deixi diners. Trobar partidaris. Semblava mort: no li [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llum que es projecta en sentit invers al de la mirada. El contrallum no em deixa veure bé la carretera. Efecte visual que presenta un cos situat entre l'ull o la càmera i un focus de llum. La silueta del puig Major es retalla en el cel de la posta en un bellíssim contrallum. a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Seguit opcionalment de la preposició de, introduint una oració d'infinitiu, tan aviat com. Només obrir la porta, ja es veu el jardí al fons. Només de veure'ns va començar a plorar. Seguit de la preposició de i introduint una oració d'infinitiu, o bé [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
moltes diferències. No veure, no trobar, cap diferència entre dues coses. Les diferències essencials entre els animals i les plantes. a diferència de Diferentment de. A diferència de nosaltres, ells no s'hi van oposar. Desacord en opinió, matèria de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
un egoista de merda. ésser cul i merda V. cul. ésser una merda [o ésser una merda seca] Ésser un no ningú. fer el merda Fer-se veure, presumir. portar merda a l'espardenya Tenir mala sort. Cosa que fastigueja o causa un enuig considerable. És una merda que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Facultat de veure o de percebre els objectes amb els ulls. El sentit de la vista. Sentit, òrgan, de la visió. Tenir bona vista, mala vista. Ésser llarg de vista, curt de vista. Vista cansada. Vista obliqua. Perdre la vista. Tornar la vista als orbs. Clavar la vista sobre algú. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No es podia consolar. Consolar-se amb reflexions filosòfiques. Resignar-se . Em vaig consolar amb un tros de pa. qui no es consola és perquè no vol Qui, donat un contratemps sofert, se'n consola llevant-li importància, volent-hi veure àdhuc avantatges, etc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
., commoure fortament l'ànim (d'algú). Escruix de pensar que l'han deixat morir de fam. Ell s'ha escruixit quan li hem dit que costava tants diners. Fa escruixir una maldat com aquesta. Fa escruixir de veure'l menjar! [...]
