FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vent suau que tendeix a venir de ponent. Teixit fi de cotó, fet amb lligat de plana, tenyit en madeixa en colors clars, llis, llistat o de quadres. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estri fet de llistons, que va sobre rodes, dins el qual hom posa la criatura que s'assaja a caminar, a fi que, sostenint-s'hi pels braços, no caigui. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cartó prim i fi que s'usa per a imprimir-hi targetes, diplomes, per a dibuixar-hi, etc. Imprimeix les invitacions en cartolina. Tros de cartolina. Va comprar tres cartolines vermelles. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Corrent artístic europeu de la fi del segle xvi i començament del segle xvii caracteritzat pel fet de seguir les directrius artístiques de l'escola romana del segle xvi. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer concessions en allò que és objecte de discussió a fi d'arribar a un acord. Crec que tots dos acabaran transigint. És un home que no transigeix mai. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Roca detrítica de gra molt fi, constituïda majoritàriament per minerals de les argiles, com per exemple el caolí, la montmoril·lonita, la il·lita, etc., que sovint conté també quars, calcita, dolomita, matèria orgànica i òxids de ferro, als [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. bucle magnètic Cinta magnètica amb els extrems units entre ells, a fi de constituir una cinta sense fi. En inform., seqüència d'instruccions que pot ésser executada repetitivament. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Caixó o vas que, junt amb uns altres d'iguals, en un aparell d'elevació d'aigua, és emportat per una roda o cadena sense fi, alternativament amunt i avall i s'omple quan s'immergeix en l'aigua del pou, del rec, etc., i es buida quan, fora de l'aigua, inicia el descens. Pot de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mocador de coll de teixit molt fi, especialment de seda. Aparell per a impregnar teixits de solucions de colorants o aprestos, consistent en una pastera amb dos o més corrons escorredors. Màquina composta d'una o més cubetes o pasteres i de dos, tres o quatre cilindres escorredors [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acte de deixar-se mútuament els animals de càrrega o de treball els pagesos que només en tenen un, a fi de formar el parell necessari per a les feines agrícoles. [...]
