FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
la realitat. Dibuix de línia negra sobre fons blanc. Grau de l'adjectiu o de l'adverbi que n'expressa el contingut sense cap marca de comparació o d'intensitat. Cos sonor de l'orgue accionat per un teclat propi. Orgue petit de saló, transportable, sense pedaler. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
sostre. Quan seu no toca de peus a terra. El tambor no roda bé, s'encalla: es veu que toca en alguna cosa. no tocar de peus a terra No adonar-se de la realitat, oblidar les limitacions imposades per la realitat. no tocar-hi No tenir seny, no entendre les coses. tocant a Prop 1. Passarem [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
terme de la cursa. portar a terme una cosa Portar a cap una cosa. Tot i les dificultats, té intenció de portar a terme els seus projectes. Grau de distància dels objectes representats en una pintura o dels objectes observables en la realitat. Apareixen uns pastors a primer terme [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'oració Categoria lèxica o classe de mots que designa conceptes i coses de la realitat, definida a partir de criteris morfològics, semàntics i sintàctics. En la gramàtica tradicional les parts de l'oració són: substantiu, adjectiu, pronom, verb, adverbi, preposició [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
de gran afer Persona de supòsit, d'importància. home de llei Jurisconsult. home de mar Navegant. home de palla Home que figura com a responsable quan en realitat són uns altres els que disposen. home de ploma Home la professió del qual és o implica escriure [...]
indicacions següents:
1. Darrere de vocal o diftong tònics se sol escriure t:
abat, beneit, buit, eixerit, entrecot, humit, oblit, paret, possibilitat, quedat, realitat, salut, set, visigot, etc.
Hi ha aquestes excepcions:
El mot fred, per raons etimològiques.
Els noms femenins acabats en -itud [...]
complement del nom oració, que es troba a dins d'un altre complement del nom. Per tant, no seria possible N'estudiarem els trets essencials de les oracions compostes.
4. Quan el complement del nom indica possessió, es tendeix a pronominalitzar amb en quan fa referència a una realitat inanimada. Ara bé, si [...]
