FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cap del cardó, en forma de pinya eriçada de punxes, que s'aprofita per a perxar certs teixits. Instrument per a pentinar les floques de cotó i de llana, consistent en una fusta plana sobre la qual hi ha clavat un tros de cuir guarnit amb punxes de filferro. Màquina emprada en el [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Grup de castellers situats sobre la pinya d'un castell que serveixen de contrafort als terços. En heràld., classe d'esmalt, com ara l'ermini o el vaire. [...]
El dígraf ny, que es troba en mots com vinya i Catalunya, representa un únic so. Es presenta en diverses posicions dins d'un mot:
enmig de paraula, entre vocals: cenyir, companyia, escanyar-se, guenyo, pinya, vergonya; Avinyó, Balenyà, Banyoles, Bolonya, la Corunya, etc.;
a final de paraula [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'escates Cep de pinya. mataparent de cama roja Mataparent comestible, de cama puntejada de vermell i porus també vermells (Boletus erythropus). mataparent de fel Mataparent de barret bru clar, cama amb reticle brunenc i carn amarga (Tylopilus felleus). mataparent lívid Mataparent no [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
perpendicularment la canya prop de l'arganell. Sureny. cep de beç Bolet comestible de l'ordre de les boletals, de peu amb esquames, i carn blanca, que viu sota els bedolls (Leccinum scabrum). cep de pinya Bolet de l'ordre de les boletals, de barret hemisfèric recobert d'esquames poligonals de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
carrils o marcar zones a les quals no es pot accedir. Estructura o òrgan de forma semblant a la d'un con. con retinal Cèl·lula fotoreceptora de la retina dels ulls dels vertebrats especialitzada en la recepció d'estímuls de llum cromàtica. Pinya i altres òrgans [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
la part frontal, emprat principalment per a treballs d'excavació i de moviments de terra. En pint. industrial i decorativa, petita àrea que ha restat sense pintar per oblit. Ànec cullerot. culleres de pastor Pinya de Sant Joan. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Formació orgànica, normal o patològica, que pel seu aspecte recorda les llavors dels cereals. Petit tumor que neix en alguna part del cos i cria pus. Defecte del suro que es manifesta en uns forats plens de polsim. gra d'ordi Nus de pescador més petit que la pinya de rosa. gra d [...]
