FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pa de terra cohesionat per les arrels de les herbes, que s'aixeca llaurant, cavant, etc. Antigament, camp o conjunt de terres sense solució de continuïtat. Coàgul. Gleva de sang. Bufetada. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Embarcació al servei del capità d'una nau o del comandament d'un vaixell, oberta, elegant, de línies fines, amb espill a popa, rasa, propulsada amb rems armats en punta i governada amb timó. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Solució espessa, més o menys viscosa, de sucre en aigua, a la qual ordinàriament s'afegeix suc de fruites, herbes, etc. Xarop de magrana. Solució medicinal. Pren-te el xarop de la tos. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de plantes dicotiledònies, integrada sobretot per herbes, de fulles enteres, sovint reunides en roseta, flors tetràmeres petites, generalment en espiga, i fruit en càpsula, a la qual pertanyen els plantatges. Individu d'aquesta família. [...]
