FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
curvilínies però molt rostes, propi de certes zones tropicals. pa de conill Barballa 1. pa de corb Frare del romaní. pa de cucut Herba del gènere Oxalis, de la família de les oxalidàcies, de fulles trifoliolades, amb els folíols cordiformes, que es pleguen a la nit [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
simples suggeriments. treure a algú alguna cosa de la boca Anticipar-se a dir el que ell anava a dir. Ara t'ho anava a dir jo: m'ho has tret de la boca. venir a boca Ocórrer-se a dir. boca de conill Conillets. boca de drac [o boca de dragó] Conillets. boca de drac [o boca de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
El martell del fuster. El cau del conill. Els dits de la mà. La punta dels peus. La llum del sol. Els perills de la guerra. La blancor de la neu. La fractura d'un os. La comissió d'un crim. La distribució dels premis. El transport de tropes. El conreu d'un camp. A través del bosc [...]
Els noms referits a animals domèstics, a animals de granja o a animals salvatges més coneguts solen tenir una forma per al masculí i una altra per al femení.
En molts casos, s'obté el femení afegint la terminació -a a la forma masculina. Per exemple:
anyell, anyella; conill, conilla; mul, mula [...]
vapor per llepar-se'n els dits.
La mateixa construcció es pot fer servir també per expressar l'estil del plat. Per exemple:
Al restaurant vam demanar lluç a la basca.
He fet conill a la caçadora per al dinar de Nadal.
En canvi, si es fa referència a l'acompanyament del plat o al seu ingredient [...]