FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tècnica de l'estudi, el disseny i la construcció d'aeronaus i altres aparells que es desplacen per l'aire. Ciència que estudia les aplicacions de l'aire en la indústria. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En una àrea volcànica, fumarola de temperatura entre 100 i 300 °C, composta de vapor d'aigua, àcid bòric i gasos sulfurosos, que, en contacte amb l'aire, forma sofre groc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Suspensió col·loidal de partícules líquides o sòlides en un gas, especialment en l'aire, que sedimenta molt lentament. Partícula sòlida o gota líquida que es troba en suspensió a l'atmosfera. Esprai. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Instrument per a mesurar la humitat de l'aire, format per dos termòmetres, un dels quals té el dipòsit sec i l'altre mullat, cobert per una fina pel·lícula d'aigua pura. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dividir (una cosa) en dues o més parts trencant-la o tallant-la. Tallar (l'aire, l'aigua, el vent, etc.), travessar subtilment i de pressa (un fluid). L'àguila fenia l'aire batent suaument les ales. Fer un petit solc (en una cartolina) amb una eina de vora fina però no tallant [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat d'humit, estat d'allò que és humit. La humitat de la terra després de ploure. És una planta que vol la humitat. Hi ha molta humitat, en aquesta cambra. Fa humitat. La humitat de l'aire. El grau d'humitat de l'aire. Raó entre la quantitat de vapor d'aigua que [...]
