FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
o d'altres gèneres, que té l'abdomen bla i el protegeix allotjant-se dins la closca buida d'un caragol. 3 m. [LC] [ZOI] bernat pudent Insecte heteròpter d'1,5 centímetres de llarg, color verd clar i d'olor acre (Nezara viridula). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llit lleuger per a una sola persona, compost ordinàriament per dues barres paral·leles que formen els costats i sostenen una tela sobre la qual es posa la màrfega, el matalàs, etc., les quals descansen sobre quatre petges encreuats en aspa i subjectes cada parell amb un caragol [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Acció o moment de passar. Sortiren a veure el passant dels músics pel carrer. En tecnol., que travessa totalment una peça i sobresurt per l'altre costat, s'aplica a un caragol o a un element semblant. En heràld., que té l'actitud de caminar. Una guineu passant. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Embolcall dur i rígid d'un animal, com el calcari de la major part dels crustacis i dels mol·luscos, o l'ossi i corni dels quelonis. La closca d'una llagosta de mar, d'un cranc. La closca d'un caragol. La closca d'una tortuga. sense closca A mig fer. Conjunt dels ossos que formen la part [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
units per les bases, de colors vistosos, amb taques o ratlles d'altres colors. Petit caragol de mar, de conquilla allargada i llisa de color fosc, amb taques blanques (Columbella rustica). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Corretja d'un casc, d'una gorra, etc., que, formant parell amb una altra, serveix per a subjectar-lo i defensar la cara. Corretja de la brida que passa per damunt de les galtes del cavall per tal de subjectar el fre. Peça de protecció que hom disposa entre les mandíbules d'un caragol [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no tiba. Una corda fluixa. Que no estreny fort. Un lligam fluix. Que no és prou fix, prou ferm. Un caragol fluix. Que té poca consistència. Fluix de carns. anar fluix de ventre Evacuar amb molta freqüència. fluix de boca [o fluix de llengua] Bocamoll 2 [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
valor variable. Unitat monetària de diferents països. Moneda o bitllet d'una lliura. lliura esterlina Unitat monetària del Regne Unit. Moneda de compte de valor de 20 sous o 240 diners. Contrapès que es posa al cap del caragol de les premses d'oli. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
clau Arribar puntualment. clau de ganxo Clau que té la part de la cabota torçada en angle recte, emprat per a penjar objectes. clau de rosca Caragol 3 1. ésser una cosa un clau per a algú Ésser un motiu de gran aflicció, una pena forta. ésser una persona [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
manera de la perforadora. Faixa pintada molt prima. Sortint helicoidal d'un caragol o vis. Membre de motllura molt prim. Pla llarg i estret que, en una motllura, forma angle al costat d'una mitjacanya, d'un bordó. Tira prima i estreta de boix que hom empra per a adornar mobles de fustes fines, caoba [...]
