FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ornament en figura d'espiral o caragol, característic del capitell jònic. voluta d'angle Voluta de certs capitells jònics, corresponents a una columna cantonera, que, a diferència de les altres volutes, té l'eix del seu gruix en sentit diagonal respecte a la base de la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
riure. Caragolar-se de mal de ventre. S'havia caragolat en un racó com un cuc. Endinsar (un caragol) en un forat prement-lo i imprimint-li alhora un moviment de rotació amb un tornavís. Donar un moviment de rotació (a un caragol o una femella) per tal de fixar l'un amb l'altra, amb l [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
què penetra o encaixa una altra peça. Femella del timó. Peça rodona, quadrada o sisavada, que té un forat roscat per a muntar-la en un caragol de rosca. Tenim el caragol, però hem perdut la femella. femella cega Femella amb el forat tancat per una banda. femella d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Armadura metàl·lica proveïda de diverses punxes que se subjecta sota la sola de les botes per a avançar sobre el glaç o la neu molt dura. Pern 1 1. Caragol 3 1. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
mecànics de garrot. Collar de ferro que pot estrènyer-se a voluntat per mitjà d'un caragol, que s'emprava per a executar els condemnats a la pena capital. Bastó 1 1. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llet d'avellanes. Menjar fet amb avellanes torrades, sucre i algunes vegades pa, ous, etc., i cuit al forn. En un moble, petit buit en forma de mitja avellana per a encaixar-hi el cap del caragol que subjecta una post. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Eina consistent en un mànec i una tija de ferro o d'acer acabada en una forma adequada per a introduir-la en la ranura de la cabota d'un caragol i comunicar-li un moviment de rotació per a caragolar-lo i descaragolar-lo. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Instrument per a traçar línies, que té dues làmines metàl·liques terminades en punta entre les quals es posa una certa quantitat de tinta i que es poden acostar o separar per mitjà d'un caragol a fi que les línies surtin més o menys gruixudes. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
(sobre algú) per fer-li fer o dir alguna cosa. Colla'l una mica i t'ho dirà. Clavar (un caragol). Fer funcionar (el mecanisme collador) del teler. Carregar de pes (la romana del plegador) per augmentar la tibantor de l'ordit. Caragolar (la vela), plegar-la sobre la verga o botavara o un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Caragol petit. Planta de la família de les papilionàcies, enfiladissa, semblant a la mongetera, de tavelles grosses i llavors globuloses i brunes, originària de l'Amèrica del Sud (Phaseolus caracalla). Tros de fil que es doblega i es retorça sobre ell mateix en afluixar [...]
