FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Caragol per a fixar a la fusta una peça de metall, com ara un ganxo, una anella, una frontissa. Instrument per a extreure del fons d'una ferida pregona una bala o un altre cos estrany. Eina en forma de ganxo que serveix per a posar el fons de la bota en el seu lloc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
dues boles pesants amb què es governa el moviment de rotació d'un eix, d'un caragol, etc. El volant d'un rellotge. Roda del mecanisme d'escapament d'alguns rellotges que té un moviment de vaivé provocat per l'acció combinada de l'àncora i de l'espiral i regula el moviment [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Eix ossi del caragol de l'òrgan de l'oïda. Os de l'orella mitjana d'amfibis, rèptils i ocells, situat entre el timpà i la finestra oval. Eix intern de la closca dels mol·luscos gastròpodes. Element columnar o arrodonit, existent en els esporangis de certs mixomicets [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Soldat capturat a l'enemic. En aquella batalla els férem més de cent presoners. L'ocell presoner a la gàbia. Tenia l'atenció presonera d'una imatge encisadora. Caragol cilíndric amb els dos caps roscats i la part central llisa que per un cap va collat a una peça a la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Eina de ferro acerat amb caragol en la part inferior o punta i un mànec encreuat a l'altre cap, que serveix per a foradar fusta, metall, pedra i altres materials. Barra de ferro amb tall acerat en una punta que serveix per a perforar la pedra, especialment la que forma part de la barrinadora [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En diferents màquines, politgeta o rodeta destinada generalment a rebre un moviment rapidíssim de rotació. Peça de l'extrem d'un arc de violí, viola, violoncel, etc., per on s'agafa l'arc i que conté el caragol que tesa les cerres. Mol·lusc lamel·libranqui, [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
substantiu] Expressió que denota la pèrdua o la desaparició irremissible d'alguna cosa. Si perdem el vaixell, bona nit viatge. bona nit viola! [o bona nit caragol!] Expressió usada per a denotar la consumació d'un fet que ja no té remei, la pèrdua irremissible d'alguna [...]
