FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mineral, fil·losilicat trioctaèdric, de fórmula Mg3Si4O10(OH)2, que cristal·litza en els sistemes monoclínic i triclínic i presenta estrat doble compost per una capa octaèdrica entre dues de tetraèdriques, és de tacte suau, el més tou de tots els [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vent suau que tendeix a venir de ponent. Teixit fi de cotó, fet amb lligat de plana, tenyit en madeixa en colors clars, llis, llistat o de quadres. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vent suau. Exhalava una aura de candor i d'innocència. Favor, acceptació. Aura popular. Conjunt de trastorns, de durada molt curta, que precedeixen les crisis de certs estats neuropsíquics. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De condició suau i dòcil, s'aplica especialment als animals no braus, no esquerps. Compte amb el ruc, que no és gaire mans. Els nois eren mansos com anyells. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família d'ocells de presa nocturns, de l'ordre dels estrigiformes, de mides molt diverses, amb el cap rodó i els ulls situats a la part del davant enmig de discos facials separats, de plomatge críptic i suau, ales arrodonides i cua curta, amb el bec fort i corbat envoltat de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Instrument aeròfon de fusta, de so agut, amb un tub cònic i llengüeta doble, semblant a la xeremia. Instrument medieval de doble llengüeta, de so més suau que la xeremia. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peix de la família dels pleuronèctids, de cos aplanat, llarg i carnós, que viu al nord de l'Atlàntic i és apreciat per la seva carn blanca de gust suau (Hippoglossus hippoglossus). [...]
