FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Seient petit sense braços ni respatller. caure de l'escambell Perdre la importància, la influència. Reposapeus. Petit buc situat a les parts baixa o mitjana de l'interior d'un armari, que conté un o més calaixos. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça de fusta o metàl·lica que, en la part inferior de la nau, va de proa a popa i sobre la qual es munta la carcassa del buc. Cresta òssia que presenta l'estèrnum dels ocells voladors. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Caixa o buc de l'escala. Obertura elevada que dona pas a la claror dins una habitació. Construcció que sobresurt de la coberta d'un edifici i que forma la part superior de la caixa de l'escala. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Embarcació lleugera, estreta i punxeguda, feta de pell, usada pels esquimals. Piragua de buc tancat proveïda de timó de peus per a un, dos o quatre tripulants que maniobren asseguts amb les cames lleugerament flexionades i utilitzen pales dobles. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tros pla i horitzontal en un terreny que fa pendent. En una escala, plataforma que hi ha, al cap d'un ram o sèrie d'esglaons, davant les portes dels pisos, als angles del buc de l'escala, etc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Biga de fusta o perfil de ferro o d'acer, en forma de T o de doble T, disposats de proa a popa damunt la quilla, a la qual són units per l'interior del buc d'una embarcació. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Embarcació gran de vela llatina que es distingeix per tenir la proa i la popa en angle recte amb la quilla. Embarcació petita, de buc alt i estret, amb la roda de proa formant un angle recte amb la quilla. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Porta petita. La portella d'un carruatge. Porta petita practicada en el batent d'una porta més gran. Porta més petita que les altres en un clos emmurallat. Obertura practicada al buc d'una nau, com qualsevol d'aquelles per on ixen els canons. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arc que transmet part de l'empenta d'una volta de la nau central a un contrafort exterior. Suport metàl·lic, soldat a la part de fora del buc d'una nau, que sosté el final de l'eix de l'hèlice. Trossa d'una verga fixa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forca, especialment llarga com la usada per a ficar llenya en un forn. Peça de fusta en forma de forca que es posa al bescoll de les haveries. Forcadura, especialment el punt d'on arrenquen les branques principals d'un arbre. Forc 2 . Cavitat del buc de la barca a proa, sota el senó. [...]
