FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estendard adoptat per l'emperador Constantí després de la seva conversió al cristianisme, el qual portava un monograma compost de les dues primeres lletres del nom de Crist en grec. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de peixos osteïctis, de cos fusiforme i elegant, amb el musell molt allargat en forma d'espasa, sense aletes ventrals, que inclou únicament l'emperador. Individu d'aquesta família. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Títol nobiliari que donava la casa d'Àustria als prínceps, a les princeses i a les germanes de l'emperador. Antigament, duc de més autoritat que els altres ducs. Muller d'un arxiduc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que elegeix. Persona que reuneix els requisits legals exigits per a exercir el dret de sufragi. Príncep del Sacre Imperi Romanogermànic que tenia el dret de concórrer a l'elecció de l'emperador. Elector de Saxònia, de Baviera. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Resposta escrita d'un emperador romà, d'un príncep sobirà, a una consulta feta per un magistrat, pel governador d'una província, etc., sobre una qüestió de govern, pel papa sobre una qüestió de govern o de disciplina de l'Església. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pertanyent a l'imperi, a l'emperador. Dignitat imperial. Els dominis imperials. Corona imperial. Que és considerat superior als altres per les seves qualitats. Aigua imperial. Te imperial. Paper imperial. Part superior d'un cotxe disposada per a rebre-hi passatgers. Un tramvia amb imperial. [...]