FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mamífer carnívor de la família dels cànids, d'aspecte semblant al d'un gos amb les orelles grosses i arrodonides i coloració fosca i groguenca a clapes, que habita l'Àfrica subsahariana (Lycaon pictus). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al vel del paladar. En fonèt., que s'articula amb la part posterior de la llengua en contacte o constricció amb el vel del paladar. La primera consonant de gos és velar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
agafat una ràbia, al director! Malaltia infecciosa aguda produïda per un virus, que l'ésser humà contreu generalment per la mossegada d'un animal que la pateix, com ara el gos. El gos que tenien havia agafat la ràbia. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Agafar i prémer amb les dents (alguna cosa). Un gos li ha mossegat la cama. Qui ha mossegat aquesta poma? Mossegar-se les ungles. Aneu amb compte amb aquest ruc, que mossega! Gos que lladra no mossega. Agafar i prémer amb les dents una part del cos (d'algú). Un gos l'ha mossegat a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
gosset de les praderies Mamífer rosegador del gènere Cynomys, de la família dels esciúrids, que és excavador i emet un crit semblant al lladruc d'un gos i viu en colònies al centre i al nord d'Amèrica. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer agafar una dèria (a algú). Aquelles lectures l'havien enderiat com un adolescent. Agafar una dèria. S'enderia en una cosa i res no la'n distreu. El pobre gos s'enderiava a mantenir el seu lladruc inútil. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
meu gos, quan surt de l'aigua, s'espolsa ben fort i es posa a jeure al sol. Agitar (extremitats) per alliberar-se d'alguna cosa, netejar-se, gratar-se, etc. Un cavall, espolsar la cua. Treure's de sobre (algú o alguna cosa que molesta). Espolsar-se les mosques. Espolsar-se un inoportú. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
A qui li agrada d'estar sempre a la falda d'algú. Ja té set anys i encara és una criatura molt faldera. Que es pot tenir còmodament a la falda, s'aplica a animals de companyia. Un gos falder. Caudatari 1 . [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treure els budells (d'un animal), fer-los sortir a la part de fora. Acaben d'esbudellar el xai. Obrir el ventre (a algú, a un animal) de manera que els budells surten cap a fora. El senglar atacà el gos i l'esbudellà. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Reunió d'un cert nombre de caps de bestiar que es crien i es fan pasturar plegats. Un ramat d'ovelles, de bous. Un gos de ramat. Congregació de fidels que reben la direcció d'un pastor espiritual. Gran nombre. Té un ramat d'anys. [...]
