FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al cel. La cort celestial. Els esperits celestials. Els béns terrenals no serveixen per a assolir la glòria celestial. La pàtria celestial. Una visió celestial. Ideal, perfecte. Una beutat celestial. Una veu celestial. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pertanyent als déus o a Déu. Els oracles divins. La bondat divina. La justícia divina. La divina providència. Ser rei per dret diví. Perfecte en el seu gènere, extraordinàriament bo o bell. Té una veu divina. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer una cisa (en una peça de vestir) perquè tingui la forma i les dimensions indispensables per a un ajust perfecte. Aplicar l'impost de la cisa (a un producte). Distreure fraudulentament (part d'una quantitat). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Model primitiu a partir del qual es desenvolupen altres formes. El més perfecte exemplar d'una cosa. prototip d'esport Automòbil de competició de dues places equipat amb tots els accessoris imprescindibles per a poder circular per carretera, emprat especialment en curses de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Passar gradualment d'un estat més perfecte o pròsper a un estat d'imperfecció, d'adversitat, de dissolució. Envoltat d'enemics, l'Imperi romà finalment decaigué. La festa, quan te'n vas anar, va començar a decaure. Disminuir en salut, força, vigor. El [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de dos sons que, produïts simultàniament, formen un interval d'un acord perfecte. Repetició en dos o més mots de les vocals i consonants a partir de la vocal de la síl·laba accentuada. Acord, concordança. Entre les nostres idees no hi ha consonància. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no té existència sinó en la imaginació. Ordre real i ordre ideal. Que respon a la idea que concebem del perfecte. La bellesa ideal. És una dona ideal. Patró de perfecció, bellesa, excel·lència física o moral. Allò que hom considera com el [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'ajustar o d'ajustar-se a un model, a unes condicions; l'efecte. Entre les dues peces hi ha un ajust perfecte. Avinença . Vàrem fer un ajust amb ell per comprar-li mil sacs de sucre. Correcció d'una magnitud econòmica, encaminada a resoldre una situació de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'arquitectura clàssica. Part opaca del gra d'arròs del qual hom ha llevat la testa. Caràcter de lletra de quatre punts. En heràld., peça que resulta de la unió d'un xebró revessat i de la meitat inferior del pal. Allò que és perfecte, excel·lent, en el [...]
