FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Individu d'algun dels pobles de la branca septentrional dels semites que s'establiren a l'antiga Palestina. Israelita . Jueu 1 3 . Llengua semítica parlada pels hebreus. hebreu rabínic Hebreu postbíblic, del Talmud i d'altres textos religiosos dels primers segles de la nostra era. [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 adj. hebraic judaic israelítico israelita Cal no confondre aquests adjectius amb israelià, relatiu a l'Estat modern d'Israel. 2 m. i f. israelita(≠ israelià) jueu. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
m. i f. hebreu(->) israelita(≠ israelià) sefardita, jueu llevantí descendent de jueus espanyols. xueta, descendent de jueu, però de religió cristiana, a Mallorca. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
. m 4 [cap israelita] juez. Llibre dels Jutges, libro de los Jueces. 5 jutge d'apel·lacions (o d'apells) hist juez de apelaciones, juez (o alcalde) de alzadas. 6 jutge de cúria (o de cort) hist alcalde de casa y corte (o de corte). [...]
La llengua de signes israeliana és actualment el principal mitjà de comunicació entre la Comunitat Sorda d'Israel. És una llengua unificada i plenament desenvolupada en els darrers cinquanta anys. [...]