FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de laic. Actitud que reconeix la independència de la política i de l'ensenyament respecte de les diverses confessions religioses. La laïcitat de l'Estat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
membre d'un estat, té uns drets i uns deures civils i polítics. A Atenes i a Roma, membre de la comunitat política constituïda per la ciutat. A l'edat mitjana, habitant laic dins el clos emmurallat de les ciutats, enfront dels burgesos, habitants d'un burg. Membre del patriciat [...]
diftong del mot primitiu en afegir-hi el sufix. Per exemple: laic però laïcisme; ar-caic però ar-ca-ït-zant, ar-ca-ït-zar; déu però de-ï-tat, de-ï-fi-car, de-ï-for-me; eu-ro-peu però
eu-ro-pe-ït-zant, eu-ro-pe-ï-tat; fluid però flu-ï-di-tat, flu-ï-de-sa; he-roi però he-ro-ï-ci-tat; laic però la-ï-ci-tat [...]
Permís que obté un religiós per deixar el seu institut definitivament, o un sacerdot per viure com a laic, amb la pèrdua dels drets i deures inherents. [...]
-ega adj i m i f 1 [laic] lego -ga, laico -ca, seglar. 2 [mancat d'estudis] lego -ga, profano -na. Llec en la matèria, lego en la materia. 3 crist lego -ga. Germà llec, hermano lego. [...]