FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bolet de l'ordre de les cortinarials, proper a les foliotes, que creix de forma cespitosa i gregària sobre fusta, de cama membranosa amb anell ascendent i barret de color bru clar (Kuehneromyces mutabilis). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Amina aromàtica isomèrica, de fórmula C7H9N, derivada formalment del toluè per substitució d'un dels àtoms d'hidrogen de l'anell per un grup NH2. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ordre de fongs basidiomicets, putrescibles, amb làmines i amb volva, anell o ambdues diferenciacions, de peu fàcilment separable del barret, al qual pertanyen el rubiol, el reig i l'apagallums. Individu d'aquest ordre. Agàrics 1 . [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Compost heterocíclic insaturat, amb un anell de sis membres que conté un àtom de nitrogen, de fórmula C5H5N, d'olor picant, usat com a antisèptic i com a antiasmàtic. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Antibiòtic natural, que conté un anell de trenta-sis baules i que, ultra el seu ús com a antibiòtic, troba aplicació també com a insecticida i nematicida i com a agent complexant d'ions metàl·lics alcalins o alcalinoterris. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dispositiu consistent en un anell de filferro o d'altres materials concèntric al fus, o en una planxa col·locada entre cada dos fusos de la màquina contínua de filar o de retòrcer, per tal d'impedir que els fils casin. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Motllura o anell en què termina la part superior del fust de la columna i damunt el qual descansa el capitell. Rebaix circular fet en un arbre o un eix d'una màquina per guiar un mecanisme, una palanca, etc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tros de terra on se sembren llegums, cols, raves, etc. Un erol de cols, d'enciams. Anell o rodona en què es disposen els carpòfors de determinats bolets, com ara els cama-secs, que és la manifestació del creixement circular del miceli. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bolet comestible de l'ordre de les cortinarials, amb anell evident, de color bru ocraci clar, que es fa, sovint formant flotes, sobre la fusta de pollancres i altres planifolis, i a vegades és conreat (Agrocybe aegerita). Orellana 3. Alzinoi. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cèrcol de l'esfera armil·lar. Antic instrument d'astronomia utilitzat per a determinar els equinoccis i els solsticis. Membrana ascendent que presenten alguns bolets que, embolicant-ne la part inferior de la cama, s'eixampla per dalt i forma una mena d'anell. [...]
