FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llengua itàlica parlada pels romans, que la van trasplantar a tot el seu imperi. Estudiar el llatí. Llatí clàssic. llatí vulgar Modalitat de la llengua llatina parlada pel poble. llatí vulgar Entre els romanistes, llatí col·loquial del baix Imperi romà [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que rep l'ensenyament d'un mestre. Aristòtil fou deixeble de Plató. Els deixebles de Jesucrist. L'il·lustre catedràtic i els seus deixebles. Persona que segueix la doctrina d'algú. Havia estat deixeble d'un metge naturista. En mitologia els romans són deixebles [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que s'esdevé un cop cada segle. Els dies seculars dels romans. Un any secular. Que té una durada d'un segle, de més d'un segle. Una alzina secular. Que viu en el segle, en el món, s'aplica especialment a la clerecia. Clergue secular. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Agrupació administrativa i social d'alguns pobles antics. Les dotze tribus d'Israel. Les tres tribus dels romans. Agrupació de famílies o clans que ocupen un territori propi i constitueix una entitat autònoma des del punt de vista social i polític. Grup de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Primera de les quatre parts iguals en què els romans dividien el dia artificial. Part de l'ofici diví que es deia després de les laudes. Espai de temps del capvespre fins a l'entrada de fosc. Pescada que hom fa al capvespre. Pescar de prima. anar a la prima Fer calada al capvespre. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bola de metall que els fills dels patricis romans portaven al coll fins als disset anys. Bola de plom que s'afegia al segell de les missives oficials i d'altres documents, i el mateix segell. Missiva, lletra, document, proveïts d'aquest segell. Lletra pontifícia expedida per la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Darrera de les quatre parts iguals en què els romans dividien el dia. Part de l'ofici diví que es deia abans de les vespres. En el calendari romà, el novè dia abans dels idus. Impost pagat en cereals, consistent en la novena garba, un cop separada la desena del delme. En [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vestidura exterior que es posaven els ciutadans romans sobre la túnica, consistent en una ampla capa sense esclavina, de forma aproximadament semicircular. Peça llarga fins als peus, de drap negre amb esclavina i gires de diferents colors i amb mànigues, que es posen sobre el vestit [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mantell quadrat o rectangular usat pels antics grecs i romans. Insígnia pontifical que consisteix en una banda blanca amb quatre creus negres que es posa a les espatlles penjant sobre el pit, que el papa dona als metropolitans i a altres primats com a signe de jurisdicció. Dosser [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
pels romans, que continua fins al 1358 a l'antiga Corona d'Aragó. era republicana Període de la Primera República francesa. Època notable en què comença un nou ordre de coses. Llavors començà una era de pau. Unitat geocronològica fonamental que divideix la [...]
